dimarts, 30 de desembre de 2008

El "Jazz" al conservatori

...

I molta gent podrà pensar... el jazz al conservatori? Ehm... sí!. El “jazz” és una disciplina, un estudi equiparable en dedicació i dificultat al "clàssic", esta última és la via que estudiem i ensenyem als nostres conservatoris. Però la formació "clàssica" no és l'única via possible, ja des de fa molts anys, per a la formació d'un músic.

La formació del músic de jazz suposa un entrenament auditiu especial, un repertori diferent, la utilització de la improvisació, una visió diferent de l'harmonia, del ritme. Tot un llenguatge basat en l'escolta, la imitació...

Seria una faena prou complicada definir i diferenciar què és el "clàssic" i què és el "jazz"; la música "clàssica", de tradició clàssica, "música culta" i la "música moderna", "música creativa" o "música lleugera". Totes estes denominacions ens pareixen vagues, poc definitòries i inclús duen a certs malentesos. El mateix Frederic Mompou1 ja opinava sobre estos termes (en aquest article parlant de les guerres entre músiques contemporànies de la seua època):

"Hay algo, no obstante, que me inquieta un poco, y es, en primer lugar, ver que esta guerra no ha tenido su "Typperary" ni su "Madelon". Y en segundo lugar, no vislumbro cambio alguno en la música llamada "ligera", que también es factor, mucho más importante de lo que generalmente se supone, y no debemos despreciar en ella su fuerza y sus indicios en cada época. Su trayectoria traza una línea paralela, aunque algo distanciada, con la otra música que desde el campo contrario podrían llamar "pesada".

Seguint el mateix criteri de comparació podríem denominar des del punt de vista de músics de "música culta" al camp contrari com a "música inculta",...bé, anecdòtic hui en dia!

Ara bé, el Jazz no ha estat sempre ben considerat dins del món del “clàssic”. 50 anys enrere este tipus de denominacions pejoratives s'haurien escoltat en una conversa de hall de conservatori, en un dia qualsevol, fet per un professor qualsevol... en un conservatori qualsevol d'este país. Un cas molt il·lustratiu és el del pianista de jazz Tete Montoliu2, qui ja va tindre algun problemeta quan va cursar els seus estudis per la via oficial al conservatori, ell, amant del jazz. Just a l'acabar la prova d'accés al conservatori el nostre estimat Joaquin Zamacois3 li va donar la benvinguda:

"¡Me parece muy bien, pero tiene usted que pensar que esto no es un colegio para ciegos!"

Eren uns altres temps. Diu Tete Montoliu sobre l'ensenyament del Llenguatge Musical:

"...Estudiábamos con el método de Hilarión Eslava4, que fue el primero que introdujo el solfeo en España, y no creo que hiciera nunca nada más porque el método se las traía...."

I sobre el jazz i el conservatori:

"...Con Zamacois discutimos muchas veces por culpa del jazz. Me acusaba de querer tocar música de putas y burdeles...."

"...En el Conservatorio de Barcelona estaba prohibido tocar jazz. No es que estuviera mal visto, decían que no era música y simplemente estaba prohibido..." "... entre clase y clase nos reuníamos en un aula y nos poníamos a tocar jazz. Colocábamos a otro niño en la puerta para vigilar, si aparecía algún profesor nos silbaba y nosotros pasábamos directamente del jazz a Bach; teníamos una habilidad especial para hacer ese cambio y disimular...."


Afortunadament les coses van canviant en aquest país i ha canviat l'acceptació que té el jazz dins del món cultural i culte (a vegades el món de la pedanteria) i ja el jazz és una música que comença a ser acceptada pel món institucional. Durant el present curs 2008-09 el Conservatori Superior de Música de València ha inaugurat l'especialitat Jazz dins del pla d'estudis del conservatori. Aquest fet és un pas important per a la formació de músics de "totes" les disciplines al País Valencià i que, de segur, aportarà noves fragàncies als conservatoris i als ambients culturals que ens envolten. (Esperem que les mancances tècniques i humanes d’aquest fluctuós principi es vagen solucionant amb el temps). Aquest fet també em fa recordar que, durant l'estància d’aquest humild escriptor d’articles “aljazzeros”, en el Conservatori de Rotterdam, fa ja uns anys, vam commemorar el 25è aniversari del jazz al conservatori. Bé..., tot arriba!!

El nostre conservatori és un Conservatori "Professional" que imparteix ensenyaments elementals i ensenyaments professionals (segons les denominacions de la nova llei). Impartim 4 cursos d'ensenyament elemental i 6 cursos d'ensenyament mitjà per a preparar uns possibles estudis superiors, els quals duren 4 o 5 anys més. Clar, hi ha que tindre més moral que l'Alcoiano per poder acabar tota la carrera... (!) fa més qui vol que qui pot...., en tot cas enhorabona als premiats en este aspecte.

Bé, deixant al marge la problemàtica general sobre la duració del pla d'estudis, intentem plantejar com podem introduir l'estudi del jazz en un “Conservatori Professional” com el nostre d'una manera sostenible. Tenint en compte l'existència d'una especialitat de jazz al superior, caldria una via pública oficial per poder accedir a estos estudis. Actualment solament es pot estudiar en escoles privades, professors particulars o de manera autodidacta i, encara preparant-se així, molta gent ha quedat fora del nivell exigible al Conservatori Superior de València en aquest primer curs de rodatge.

Davant esta demanda de nivell pareix lògic institucionalment que en un “Conservatori Professional” es puga estudiar "jazz". Coneguent el pla d 'estudis actual, pense que la solució passaria per enfocar els últims 2 anys dels "Ensenyaments Professionals" per a preparar l'ingrés a estos estudis. Estos dos anys haurien de comptar amb una optativa, "Jazz", igual que apareix "Fonaments de composició" per a la gent que vol estudiar l'especialitat Composició al superior, o altres com" Creativitat i música", "Cultura Audiovisual", "Informàtica Musical",.... Açò seria una mesura a l'abast de qualsevol conservatori professional que poguera comptar amb un professional en la matèria. Així mateix les assignatures de "Llenguatge musical", "Harmonia" i "Anàlisis" solament haurien d'obrir un "poquet" les portes al jazz. I dic tan poc que els mateixos professors no haurien de ser especialistes del jazz, simplement donar 2 “quatre” cosetes que obririen la possibilitat d'estudiar esta disciplina en un futur. Mireu si són pocs els elements a incloure en assignatures que duren 2 anys i que, conjuntament, abarquen tots els cursos d' "Ensenyaments Professionals":

-Llenguatge musical (1r, 2n): cantar algun tema de jazz
-Harmonia (3r, 4t): conèixer els xifrats dels acords del jazz
-Anàlisis (5è, 6è): analitzar algun tema de jazz conforme els seus acords

Bé, deixaré en l'aire esta proposta que s’ha format en el meu propi cervell i, que m’ha vingut... i tinc l'oportunitat de compartir amb tu, que estàs llegint-me. Sense mes voldria saludar-te i acomiadar-me amb, com diria Cifu5, “besos, carantoñas y achuchones múltiples a ti que te gusta el jazz” o a tu que, qui sap, descobreixes una música interessant que tens a l'abast per escoltar i per estudiar: El Jazz?.

1 Compositor barceloní (1893-1987) “Article de premsa El momento actual”
2 Pianista de Jazz barceloní (1933-1997) “Miquel Jurado-TETE Casi autobiografía”
3 Compositor, docent i teòric xilè resident a Barcelona (1894-1976) Autor de mètodes de solfeig, teoria de la música, harmonia, anàlisis, estètica i història de la música.
4 Compositor, musicòleg i teòric navarrès (1807-1878), autor del “Método de Solfeo"(1846).
5 Juan Claudio Cifuentes. RNE “Jazz entre amigos”.

Article per a la revista del Conservatori Profesional de "La Vall d'Uixó"