M’he quedat amb el final de la pel•lícula, Anthony Quinn (que interpreta al forçut Zampanó) acaba diguent d’una manera dramàtica, desesperada:
“Quiero estar solo,… solo!”
Bé, del saló he passat al meu escriptori i, recomponent-me, he obert un llibre de Fernando Pessoa:
“¡No me cojáis del brazo!
No me gusta que me cojan del brazo. Quiero ser solo.
¡Ya he dicho que soy solo!
¡Ah, qué fastidio querer que sea de compañía!...
…¡Dejadme en paz! No tardo, que yo nunca tardo ...
¡Y mientras tarda el Abismo y el Silencio quiero estar solo!”
Després he anat a ca’ Miquel Martí i Pol:
“Ara l’eco llunyà s’emporta les deixalles
d’un festí de colors i de sons.
Altra vegada
la cambra i els seus límits, llibres, mobles.
La solitud no transgredeix cap superfície,
S’hi adapta, sinuosa, i confereix
densitat de mirada a cada cosa.
Harmoniosament, vibra el silenci.”
I encara he obert “Muerte en Venecia” de Thomas Mann:
“Los sentimientos y observaciones del hombre solitario son al mismo tiempo más confusos y más intensos que los de las gentes sociales; sus pensamientos son más graves, más extraños y siempre tienen un matiz de tristeza. Imágenes y ensaciones que se esfumarían fácilmente con una mirada, con una risa, un cambio de opiniones, se aferran fuertemente en el ánimo del solitario, se ahondan en el silencio y se convierten en acontecimientos, aventuras, sentimientos importantes. La soledad engendra lo original, lo atrevido, y lo extraordinariamente bello: la poesía. Pero engendra también lo desagradable, lo inoportuno, absurdo e inadecuado.”
Bé, entre vers i vers i un poc de "brossa"... que més puc dir o callar sobre el silenci?; per la meua part… “mentre tarda l'Abisme i el Silenci vull estar a soles!”
“El silenci es el soroll mes fort, potser el més fort de tots els sorolls.”
Miles Davis