divendres, 2 de gener del 2009

La solitud i el silenci

Hui he pensat, he vist i he sentit al voltant de la solitud i el silenci. Escric aquestes línies després d’haver un vist una gran pel•lícula: “La Strada” de Federico Fellini. Un film, diuen, del període neorealista del director italià, que no deixa indiferent a l’espectador (en este cas jo mateix). Molt recomanable.

M’he quedat amb el final de la pel•lícula, Anthony Quinn (que interpreta al forçut Zampanó) acaba diguent d’una manera dramàtica, desesperada:
“Quiero estar solo,… solo!”

Bé, del saló he passat al meu escriptori i, recomponent-me, he obert un llibre de Fernando Pessoa:

“¡No me cojáis del brazo!
No me gusta que me cojan del brazo. Quiero ser solo.
¡Ya he dicho que soy solo!
¡Ah, qué fastidio querer que sea de compañía!...

…¡Dejadme en paz! No tardo, que yo nunca tardo ...
¡Y mientras tarda el Abismo y el Silencio quiero estar solo!”

Després he anat a ca’ Miquel Martí i Pol:

“Ara l’eco llunyà s’emporta les deixalles
d’un festí de colors i de sons.

Altra vegada
la cambra i els seus límits, llibres, mobles.

La solitud no transgredeix cap superfície,
S’hi adapta, sinuosa, i confereix
densitat de mirada a cada cosa.

Harmoniosament, vibra el silenci.”


I encara he obert “Muerte en Venecia” de Thomas Mann:

“Los sentimientos y observaciones del hombre solitario son al mismo tiempo más confusos y más intensos que los de las gentes sociales; sus pensamientos son más graves, más extraños y siempre tienen un matiz de tristeza. Imágenes y ensaciones que se esfumarían fácilmente con una mirada, con una risa, un cambio de opiniones, se aferran fuertemente en el ánimo del solitario, se ahondan en el silencio y se convierten en acontecimientos, aventuras, sentimientos importantes. La soledad engendra lo original, lo atrevido, y lo extraordinariamente bello: la poesía. Pero engendra también lo desagradable, lo inoportuno, absurdo e inadecuado.”


Bé, entre vers i vers i un poc de "brossa"... que més puc dir o callar sobre el silenci?; per la meua part… “mentre tarda l'Abisme i el Silenci vull estar a soles!”


“El silenci es el soroll mes fort, potser el més fort de tots els sorolls.”

Miles Davis

1 comentari:

  1. Buenas !!
    que pasa andres !
    A ver si os animais a lo de Berlin. Estuve pensando y tengo un par de colegas que estan todavia por alli con tema de musica, uno de ellos en una big band, puede ser interesante el viaje.
    A ver si escucho la radio el jueves que estoy de guardia y a ver si lo de la visita trimestral a madrid es verdad !!
    Bueno, nos vemos. Te dejo el mail:lufimar@hotmail.com

    Un abrazo

    Lucas

    ResponElimina