dissabte, 4 de juliol del 2009

Manifest "Yiyiyi"

Hui em veig obligat a parlar de l’experiència “Yiyiyi”, filosofia “Yiyiyi”, “Yiyiyisme” o simplement “Yiyiyi”.

Com a primer i únic teoritzador d’aquesta sensació i davant de la reacció multitudinària que ha tingut el fenòmen (em consta que el programa “La Nit de Lydia” ja està arreplegant testimonis reals de gent molt diversa sobre la repercusió del “yiyiyi” en les seues vides), em veig obligat a escriure unes quantes línies sobre esta cosa que és indescriptible, al menys amb paraules. (recomanem el blog http://fillsdelyiyiyi.blogspot.com/)

Com vos introduïa “Yiyiyi” és una experiència, una filosofia de vida, un estat de gràcia (com diria Alexandre Cirici parlant de l’escultor Apel·les Fenosa) que meravella a qui el rep, el mateix “Yiyiyi” es sorprén cada vegada que aquesta força brote súbitament dins del seu cos, com el meravellen les coses de cada dia o el fet sols de ser vivent.

La neurocientífica canadenca Lili Peters, colega de Eduard Punset, diu sobre el Yiyiyisme(cite paraules textuals) :

"The "Yiyiyi" experience is the milk..."

Ser o estar “Yiyiyi” és un estat que no es pot explicar amb paraules, es pot entendre si u s’endinsa en aquest univers mijançant l’escolta de determinat tipus de música afrocubana. El vostre humil narrador s’autoproclama “El Yiyiyi” però no dispossa de l’exclusivitat de ser “El/La Yiyiyi”.

De fet La Lupe, també anomenada “La Yiyiyi” és el màxim exponent d’aquest fenòmen i el nostre punt de partida, encara que no és l’únic referent.

Quí és La Lupe? Bó, La Lupe fou una cantant cubana filla de Tirso Yoli, un obrer de la fàbrica de ron Bacardí (aquesta dada és completament irrellevant per la qual cosa he considerat digne d’incloure en aquest postulat sobre el Yiyiyisme). Esta xica es dedicava a cantar d’una manera poc ortodoxa per allà pel seu país. Per aquesta raó uns cubans la miraren de manera estranya en un dels seus concerts mentre es bebien el ron que el pobre pare de La Lupe havia fabricat amb tot l’amor del món. Aquest fet va ferir notablement la sensibilitat de La Lupe i va marxar cap a Nova York on va gravar i actuar amb Mongo Santamaría i Tito Puente. Allà va tindre molt d’èxit malgrat el whiskie de garrafó (res a vore amb el ron de son pare), el qual va contribuir a la seua excentricitat .

Temes de La Lupe que entrarien dins de l’univers “Yiyiyi” serien YO NO LLORO MÁS, LA TIRANA, PURO TEATRO. Observem alguns fragments de les lletres d’aquestes cançons:

"yo no lloro más y si se quiere ir que se vaya

por tu amor lloré bastante, lloré “pa” llenar un río (de boba)

pero de hoy en adelante, de los amores me río”


“yo quiero cuando me quieren y si me olvidan olvido

que yo no tengo la culpa yiyiyi de ser como siempre he sido”


“que te casaste con otra hoy me lo dijo un amigo

sé feliz y que no sufras lo que yo sufrí contigo”

----

“yo confiaba ciegamente

en la fiebre de tus besos,

sentiste serenamente

y el telón cayó por eso.

Lo tuyo es puro teatro”

----

“Según tu punto de vista yo soy la mala

vampiresa en tu novela, la gran tirana”

Altres temes yiyiyi serien, p. ex., DILE QUE POR MI NO TEMA, interpretat per Celia Cruz i la Sonora Matancera, ESA SI ES CHEQUE per Bienvenido Granda amb la mateixa orquestra.

“ojalá puedas hacerle muy feliz

y así no tenga que sufrir

la decepción que yo sufrí.”

La filosofia “Yiyiyi”, concloent, és tan abstracta com real i, sobretot, plena d’experiències que són part de la manera de viure la vida al 100%, amb els seus pros i contres. Podríem dir, en definitiva, que el Yiyiyisme suposa:

  • Un estat de gràcia
  • Amar apassionadament
  • Possibilitat de ser enganyat, ferit però amb un posterior progrés carregat de positivisme.
  • Saber oblidar.
  • Dir no al rancor.
  • Diríem que màrtir és en negatiu mentre que yiyiyi seria en positiu.

Com diria La Lupe i ja per sintetitzar este manifest sobre l’experiència “Yiyiyi”:

“...Lo que pasó pasó y ya pasó

y el que quiera azul celeste que le cueste...”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada